EL DOL EN ELS INFANTS

Durant els seus primers anys, expliquem als nens contes en els quals la mort és reversible i els personatges principals tenen l'oportunitat de tornar a viure. No obstant això, quan un nen afronta la pèrdua d'un familiar proper i molt estimat, la mort ha de deixar de ser una fantasia i els pares han de parlar amb tota sinceritat amb el seu fill i tenir en compte que possiblement conegui la situació o tingui dubtes respecte a ella. La psicòloga clínica, Isa Fonnegro de Jaramillo explica que és important utilitzar la paraula mort i no qualsevol altre eufemisme. 

Els experts asseguren que durant algun temps es va pensar que enganyar als nens pel que fa a la mort era el millor, però al llarg del seu desenvolupament els problemes es queden presents en la seva ment i els traumes compliquen la seva existència.

Segons Ana Teresa Torres / Experta en infància  "El reconeixement de la pèrdua en el nen cal ajustar-lo al nivell del pensament en què es trobi. Considero totalment equivocat respectar la fantasia del nen pel què fa a les causes de la pèrdua, ja que l'imaginari infantil pot produir un mal molt més gran que la pèrdua en sí mateixa, ja que poden mitificar les circumstàncies de la pèrdua i produir versions que lluny d'ajudar el nen l'entorpeixen".

La mort i el dol per edats: 

Menys de 3 o 4 anys

•          Encara no són capaços d’entendre que la mort és definitiva.

•          És un tema que no es plantegen.

•          Poden preguntar sense angoixa: Tu quan et moriràs?

Cap als 4, 5 o 6 anys

•          S’interessen, fan preguntes sobre la mort i volen respostes senzilles.

•          El dolor de la separació es viu a totes les edats, pateixen i troben a faltar molt.

Dels 5 als 9 anys

•          Són capaços de tenir coneixement del cicle vital dels ésser vius, saben que acaba en la mort i que aquesta és per sempre.

•          Poden sentir una angoixa definida en les coses quotidianes per la mort dels pares: Qui em farà el dinar?

•          Important: deixar que parlin i escoltar, oferir tranquil·litat, seguretat i coherència.

Entre els 10 i 12 anys

•          Entendre que els altres han de morir porta a descobrir que també un mateix és finit.

•          En la pre-adolescència, per parlar-ne entre ells utilitzen l’humor, històries de por...

•          Poden no ser conscients de com els afecta el seu dol.

•          Important: Estar disponibles i també respectar que vulguin estar sols.

En tots els casos

- El que s’ha d’explicar sobre la mort, depèn del grau de maduresa del nen o nena.

-           Demanar-li què vol saber.

-           Respondre directament, amb paraules que entengui i dient la veritat. No dir frases com "se n'ha anat de viatge", "s'ha adormit", "se'n ha anat al cel"...

-           Acceptar que no hi ha respostes per tot i que no tothom té les mateixes.

Font: La Vanguardia, "El procés de dol en els Infants" de Conxita Larrull