FRUITES DE TARDOR: EL CAQUI
Us adjuntem una recepta divertida per compartir amb la mainada d'una fruita de tardor: el Caqui
Origen i característiques
El caqui (Diospyros caqui) és una fruita que pertany a la família de les Ebanàcees , a la que també pertany l’arbre que dóna la millor fusta; l’èban.
Originari de les zones septentrionals de la Xina, Japó i Corea, el caqui, fou introduït en els països occidentals cap a l’any 1800, essent ara els principals productors Japó, Xina, Estats Units, Brasil , Índia ; i a Europa es cultiva a Itàlia i Espanya ( Andalusia i València, principalment).
Amb un pes que oscil·la els 200 grs , els fruits tenen una aparença semblant a un tomàquet, amb una color que varia del groc al vermell més intens. Però la seva característica més significativa és la seva astringència mentre el fruit no és ben madur. Aquesta astringència, fruit dels tanins que conté la fruita, desapareix quant el fruit és madur, quasi ja passat , fent que sigui una fruita que principalment es consumeix fresca , ja que el seu temps de conservació és molt curt. Sols dos o tres dies després de collit .
Com elegir-lo i conservar-lo
El caqui ha d’ésser ben madur per al seu consum; s’han de descartar les peces amb imperfeccions a la pell, i convé que a l’hora d’adquirir-los aquests conservin el peduncle que els unia amb la branca.
Podem adquirir caquis durs i no madurs, que podrem conservar una o dues setmanes dins la nevera , però sacrificant el seu sabor , ja que la maduració fora de la planta el priva de certs components organolèptics.
És una fruita delicada i difícil de comercialitzar, per això recomanem escollir la fruita en el seu punt i consumir-la tot seguit. Aquí teniu una sèrie de consells per a la manipulació del caqui.
Consells: el caqui dins la cuina
- El caqui es pot congelar , sencer o sols la polpa , però recomanem afegir-li unes gotes de llimona per a que no perdi el seu color.
- Si el que volem és accelerar la seva maduració, el podem ficar dins una bossa amb altres fruites ( plàtans o pomes)
- La polpa té un sabor exquisit acompanyada de nata o gelat de vainilla, i el puré de caqui és un ingredient molt apreciat per a l’elaboració de sorbets i cremes gelades.
- És molt gustós el suc de caqui, acompanya amb unes gotes de suc de tomàquet, licor o Brandi
- Per cada 100 grs de fruita aporta 65,6 calories , una quantitat important d’hidrats de carboni, poc greix i un gran valor pel que fa a l’aport de vitamina C i provitamina A
Valor nutricional:
64 calories per cada 100 grams
Grams per ració: 1 unitat
Com a curiositat el seu nom Diospyros caqui prové del grec Dios = Diví i pyros = fruit, cosa que fa al·lusió al seu magnífic sabor. La denominació de caqui (kaki), prové del seu nom en japonès.
Propietats/beneficis:
El caqui té un alt contingut en fibra i vitamina A. També és una fruita rica en sucre, però amb discrets nivells de proteïnes. Quan el caqui està verd, és molt astringent, característica que es perd amb la seva maduració, moment en què adquireix un sabor més suau, dolç i aromàtic. El seu consum ajuda a rebaixar la inflamació intestinal. Les propietats nutricionals fan que el caqui sigui recomanable per a consumir en casos d’anèmia i desnutrició. Així mateix, és una bona lluita contra la diarrea i la colitis.
Estacionalitat:
De setembre a desembre (a l’aire lliure)
Preparació i consum:
El caqui ha de consumir-se ben madur; si no, té un sabor aspre i una mica picant. Així, el caqui es consumeix com a fruita fresca quan està ben madur, aleshores la polpa es torna dolça i tova, sent idònia per menjar-se amb cullereta. També s’utilitza en la confecció de dolços i per preparar begudes refrescants.
ESCUMA DE CAQUI
Ingredients:
4 caquis ben madurs
100 grs de cobertura de xocolata
100 grs de sucre
3 ous
2 cullerades de gelatina en pols
400 grs d’aigua ( 4 dl).
Elaboració:
Per a fer aquesta escuma batrem 3 rovells d’ou amb el sucre al bany Maria. Seguidament li afegirem la polpa dels caquis i l’aigua. Remenarem bé fins que comenci a espessir. Afegirem la xocolata picada i la deixarem ben dissolta, afegirem la gelatina i traurem del foc. Un cop que l’elaboració sigui tèbia afegirem els blancs d’ou a punt de neu, mesclant ambdues elaboracions amb suavitat fins a aconseguir una crema homogènia. Repartir-la dins copes de cava i decorarem amb una fulleta de menta i alguns fruits del bosc, per exemple.
